Pel Pere, in memoriam
No sé quan, no m'arriba
la consciència, vaig començar
aquest viatge còsmic.
He fet cap en aquest planeta blau.
La meva energia es capbussa
en la matèria.
Tot plegat, només som pols d'estrelles...
Sóc matèria conscient.
Quin goig conèixer pel camí
d'altres matèries tan plenes,
tan riques, tan vives d'energia...
ENERGIA DINS LA MATÈRIA
Et vaig conèixer àliga
planant en volada
solcant l'aire
vers l'espai propi
sense ésser-ne el posseïdor.
Et vaig conèixer lliure
de tendresa críptica
estatuint complaença
vers l'espai d'altri
de qui ets lloador.
Prenies vol allerat de lligams
franc i exempt de càrregues
com una cuca de llum
i et vas tornar cérvol
per poder saltar vora meu.
Un matí de primavera
prendràs vol
per tornar a l'aire.
Jo continuaré ran de terra
i t'enviaré pensaments
que et farà arribar el mestral.
Farà sol i núvol
fred i vent
tempesta i calma
i ens darem les mans de tant en tant
o farem l'amor al setè cel
dalt del núvol tan plaent.
M'ensenyaràs a no angoixar-me
a caminar amb coratge
per la bosquina dels freixes.
Hi haurà ametlles als ametllers
hi haurà garrofes als garrofers
hi haurà aglans a les alzines
i lledons als lledoners
i pinyes i cireres i pomes i dàtils
i cireretes d'arboç.
Hi haurà una explosió de fruits
a ca la lluna
i rialles i llibertat i saviesa.
El teu record serà la meva energia
dins la matèria.
Als meus pares
Deler d'amor,
càndida brisa maurada per l'aire
dens de la vida.
Metòdicament plàcids, enèrgics.
Un pare, una mare.
Els anys degoten vitals
com una pèrgola plena de columnes,
fortes plantes arrapadisses
s'hi enfilen solemnes.
Pel cel volen somnis acomplerts.
Un pare, una mare.
Només queda l'horitzó distant...
“ Les amines resulten de la substitució d’hidrògens de l’amoníac (NH3) per radicals ”
Manual de Formulació Química
sulfat de coure,
àcid nítric i clòric.
Extasiat i vassall sóc
de verge,
diamida de l’àcid oxàlid,
amida primària.
Gianamida estimada,
acridina, purina i cromona,
fenilhidroxilamina de l’estirol.
Extensiu i vel.leitós sóc
de l’encís,
imida càlcica,
nitramida i clorazida
En un racó de ton cor
fes-me un petit recer
jo que sóc benzoat de metil,
radical benzil (bifenil)
difluordiclorometà,
potsert bromur de plom i, de segur,
un hexahidrogennoortosilicatoortoaluminat de sodi:
T’estimo.
Cançó de roca i aigua.
Aigua neta i fresca, ben fresca.
El Matarranya, ple de vida,
guarda la història del temps.
Som a
Què serà de tu, sola sempre?
Cançó de roca i aigua.
Aigua neta i fresca, ben fresca.
L'ulldemó baixa serè
quan el sol és al punt més alt
del Parrissal.
Què serà de tu, sola sempre?
Cançó de roca i aigua.
Aigua neta i fresca, ben fresca.
Envio ones de solucions,
les envio el més lluny possible.
Sóc un canal.
Què serà de tu, sola sempre?
Cançó de roca i aigua.
Aigua neta i fresca, ben fresca.
M'assereno i no m'aconsolo,
només la tebior del riu
em dóna la calma.
Què serà de tu, sola sempre?
Per a l'Àlida i l'Astor, avui dia molt especial, i per al fruit del Xavi i la Sònia,
amb el desig de molta felicitat!
Dorm, rei meu
que la terra gira
i et bressola.
Dorm, reietó
que la terra sí
però la lluna no.
Nina, nina, nina,
nina, nina, non,
qui és la més bonica?
qui és la meva amor?
Nina, nina, nina,
nina, nina, non,
de totes les estrelles,
tu em robes el cor.
Del firmament,
non, non,
del firmanent,
non,non.
Si et ve la soneta,
si t'arriba la son,
dorm una miqueta,
que jo et faig non, non.
III
Astor, Astor,
ocell volador.
Astor, Astor,
fes noneta, non.
fes noneta non.
Ocell en el niu,
l'astor volador.
Astor, Astor,
fes noneta, non.
fes noneta non.
Camino sota el sol
pel caminet del Parrissal.
Davant meu,
l'Ulldemó s'escola
entre la terra acollidora
i la vall oberta.
Grans roques besades per l'estiu
donen calidesa
a l'encontre amb la natura.
Una comunió amb els sentits,
energia còsmica dins del meu cor.
Només desitjo força
per comprendre i entendre
allò que la ment limita;
Perquè vull tota la força dins meu
mentre el sol s'emmiralla en l'aigua
que es vessa sobre el meu cos
banyat damunt la pedra tèbia.
Cloc els ulls,
miro el cel blau
que es perd fins l'eternitat...
