Pel Pere, in memoriam
No sé quan, no m'arriba
la consciència, vaig començar
aquest viatge còsmic.
He fet cap en aquest planeta blau.
La meva energia es capbussa
en la matèria.
Tot plegat, només som pols d'estrelles...
Sóc matèria conscient.
Quin goig conèixer pel camí
d'altres matèries tan plenes,
tan riques, tan vives d'energia...
ENERGIA DINS LA MATÈRIA
Et vaig conèixer àliga
planant en volada
solcant l'aire
vers l'espai propi
sense ésser-ne el posseïdor.
Et vaig conèixer lliure
de tendresa críptica
estatuint complaença
vers l'espai d'altri
de qui ets lloador.
Prenies vol allerat de lligams
franc i exempt de càrregues
com una cuca de llum
i et vas tornar cérvol
per poder saltar vora meu.
Un matí de primavera
prendràs vol
per tornar a l'aire.
Jo continuaré ran de terra
i t'enviaré pensaments
que et farà arribar el mestral.
Farà sol i núvol
fred i vent
tempesta i calma
i ens darem les mans de tant en tant
o farem l'amor al setè cel
dalt del núvol tan plaent.
M'ensenyaràs a no angoixar-me
a caminar amb coratge
per la bosquina dels freixes.
Hi haurà ametlles als ametllers
hi haurà garrofes als garrofers
hi haurà aglans a les alzines
i lledons als lledoners
i pinyes i cireres i pomes i dàtils
i cireretes d'arboç.
Hi haurà una explosió de fruits
a ca la lluna
i rialles i llibertat i saviesa.
El teu record serà la meva energia
dins la matèria.
Als meus pares
Deler d'amor,
càndida brisa maurada per l'aire
dens de la vida.
Metòdicament plàcids, enèrgics.
Un pare, una mare.
Els anys degoten vitals
com una pèrgola plena de columnes,
fortes plantes arrapadisses
s'hi enfilen solemnes.
Pel cel volen somnis acomplerts.
Un pare, una mare.
Només queda l'horitzó distant...
“ Les amines resulten de la substitució d’hidrògens de l’amoníac (NH3) per radicals ”
Manual de Formulació Química
sulfat de coure,
àcid nítric i clòric.
Extasiat i vassall sóc
de verge,
diamida de l’àcid oxàlid,
amida primària.
Gianamida estimada,
acridina, purina i cromona,
fenilhidroxilamina de l’estirol.
Extensiu i vel.leitós sóc
de l’encís,
imida càlcica,
nitramida i clorazida
En un racó de ton cor
fes-me un petit recer
jo que sóc benzoat de metil,
radical benzil (bifenil)
difluordiclorometà,
potsert bromur de plom i, de segur,
un hexahidrogennoortosilicatoortoaluminat de sodi:
T’estimo.
Cançó de roca i aigua.
Aigua neta i fresca, ben fresca.
El Matarranya, ple de vida,
guarda la història del temps.
Som a
Què serà de tu, sola sempre?
Cançó de roca i aigua.
Aigua neta i fresca, ben fresca.
L'ulldemó baixa serè
quan el sol és al punt més alt
del Parrissal.
Què serà de tu, sola sempre?
Cançó de roca i aigua.
Aigua neta i fresca, ben fresca.
Envio ones de solucions,
les envio el més lluny possible.
Sóc un canal.
Què serà de tu, sola sempre?
Cançó de roca i aigua.
Aigua neta i fresca, ben fresca.
M'assereno i no m'aconsolo,
només la tebior del riu
em dóna la calma.
Què serà de tu, sola sempre?
Per a l'Àlida i l'Astor, avui dia molt especial, i per al fruit del Xavi i la Sònia,
amb el desig de molta felicitat!
Dorm, rei meu
que la terra gira
i et bressola.
Dorm, reietó
que la terra sí
però la lluna no.
Nina, nina, nina,
nina, nina, non,
qui és la més bonica?
qui és la meva amor?
Nina, nina, nina,
nina, nina, non,
de totes les estrelles,
tu em robes el cor.
Del firmament,
non, non,
del firmanent,
non,non.
Si et ve la soneta,
si t'arriba la son,
dorm una miqueta,
que jo et faig non, non.
III
Astor, Astor,
ocell volador.
Astor, Astor,
fes noneta, non.
fes noneta non.
Ocell en el niu,
l'astor volador.
Astor, Astor,
fes noneta, non.
fes noneta non.
Camino sota el sol
pel caminet del Parrissal.
Davant meu,
l'Ulldemó s'escola
entre la terra acollidora
i la vall oberta.
Grans roques besades per l'estiu
donen calidesa
a l'encontre amb la natura.
Una comunió amb els sentits,
energia còsmica dins del meu cor.
Només desitjo força
per comprendre i entendre
allò que la ment limita;
Perquè vull tota la força dins meu
mentre el sol s'emmiralla en l'aigua
que es vessa sobre el meu cos
banyat damunt la pedra tèbia.
Cloc els ulls,
miro el cel blau
que es perd fins l'eternitat...
11 comentaris:
RECULL DE PENSAMENTS LECTORS A QUI AGRAEIXO EL QUE M'HAN DIT.
MAI M'HAGUÉS IMAGINAT QUE AQUESTS PENSAMENTS POGUESSIN TENIR INTERÈS, SÓN LES MEVES VIVÈNCIES, ÉS LA MANERA D'ENDREÇAR L'ARMARI DELS PENSAMENTS I DELS SENTIMENTS.
Blogger onatge ha dit dit...
La felicitat
és sentir
l’eco interior
rauxa de tots
els crits de vida.
La felicitat
és no sentir-se
lligat per res
ni per ningú...
I saber compartir
les petites espurnes
accentuades de vida.
Salut i rauxa.
onatge
Blogger Cèlia ha dit...
Des d'aquí m'arriba l'olor del mar i sento el moviment de l'onatge... un moviment poètic inesgotable i ple d'idees!
Blogger Té la mà Maria - Reus ha dit...
bonic poema Cèlia, felicitats !!
Anònim Carme ha dit...
Com no t'havia trobat abans, Cèlia? M.'agraden molt els teus poemes. N'he llegit uns quants avui, tornaré a llegir-los mica en mica. Gràcies per la teva visita, pel teu comentari, per haver-me trobat i així m'has permès arribar fins aquí, i per haver-me donat la manera fàcil de connectar amb Onatge... que no m'hi entenia, jo, amb la pàgina de relatsencatala.com. He copiat, el teu enllaç i ara t'enllaço a tu també
Blogger Cèlia ha dit...
Gràcies Carme, el mateix he pensat jo en trobar el teu bloc aquest matí: les imatges, els poemes... els he trobat tan bells que t'he enllaçat immediatament.
Bé, ens llegim!
Blogger onatge ha dit...
Si arribes
a bon port
calma la
teva set.
Deixa que l’aigua
escrigui el poema
a la teva pell.
En mar blava
i bona lluna
hissa la vela al vent
i vés viatge enllà.
El far sempre
et serà l’amic fidel.
Una abraçada.
onatge
Blogger menta fresca ha dit...
mira, et confesso que el primer que he vist, la transparència d'aquestes aigües, no he pogut estar-me d'ampliar la foto i, per uns moments, sentir com la fredor d'aquestes aigües gelava els meus estropellats ossos, un veritable èxtasi. Reconec que aquest cop m'ha superat l'imatge.;)
Blogger Cèlia ha dit...
Menta fresca desitjo que et trobis millor. Aquest paisatge és l'avançada al Paradís. Pel matí l'aigua és ben fresca, per la tarda gairebé termals... Seguint riu amunt, però, un dia de caminada pujant roques i riu, hi ha el paradís dels gorgs més freds i bonics que he vist en la meva vida.
Onatge, el mar s'omple de l'aigua d'aquests rius. Primer banya la meva pell i després banya la teva...
Una abraçada i molta energia!
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...
un paradis encara pendent per descobrir per mota gent
Blogger Cèlia ha dit...
Jo diria que per sort! Els paradisos poden deixar de ser-ho... demà tornarà a ploure pels Ports, això vol dir més aigua per Lo riu...
Blogger onatge ha dit...
Al nen petit que hi ha en mi, li he cantat la cançó i s'ha adormit...
Que el dia et sigui favorable i tu a ell.
Una abraçada.
onatge
Blogger Cèlia ha dit...
Avui és un dia molt i molt especial. El 30 de maig és màgic per a mi. Tot començà per La Candela del 81, després d'un concert de la companyia elèctrica dharma. La música m'havia embruixat totalment, la màgia del sopar, la companyia de bons amics... el 30 de maig veiem venus des de Miramar. Des de llavors no hem deixat de voltar pels anells de Júpiter i per l'òrbita anòmala de Plutó.
I com no podia ser d'altra manera, el 30 de maig la celebració i la felicitat es van fer completes: felicitats Àlida pel teu sant i Felicitats Astor pel teu aniversari!
Muac! (i l'abraçada més forta que us pugui donar!)
Blogger menta fresca ha dit...
les cançons de bressol sempre em fan posar tendre...
Blogger Cèlia ha dit...
Oi que sí?
Blogger Cèlia ha dit...
El millor regal d'avui és el record que tenim de les nostres estades a Beceit... Porteu-les sempre dins el cor i sempre us donaran molta escalforeta.
Us estimo!
Anònim Carme ha dit...
Una escalforeta que arriba més enllà de vosaltres. Regal compartit. Felicitats a tots, sembla que avui és un dia especial.
Blogger Cèlia ha dit...
Moltes gràcies Carme. La cosmologia (la casualitat) ha fet que el 30 de maig sigui molt especial per a nosaltres. Hi ha un lligam que ja no es podrà desfer..
El pensament AMOR QUÍMIC va ser una història real, no tinc cap mèrit. Un noi va dir-me aquestes coses una nit d'amor i jo n'he fet una transcripció.
Anònim Carme ha dit...
Genial, Cèlia. Qui diu que la química no pot ser bonica?
Blogger núria ha dit...
Química i poesia.
Vida.
Anònim Anònim ha dit...
És una meravella!
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...
som pura química, i física també.
Però de vegades també matemàtiques, i història (alguns fins i tot prehistòria)...
Blogger menta fresca ha dit...
noia quina feinada, sort que no ens ho parem a pensar quan estimem, en tots aquests components, oi?
Blogger Cèlia ha dit...
Moltes gràcies Carme. Jo en diria químic.
Anònim, quin entusiasme! sembla que has viscut alguna cosa per l'estil...
perquè com diu el Jesús, som pura química (i una mica de tot), i com diu la menta, sort que no pensem en tot això quan ens enamorem! Però us he de confessar que hi ha algú que sí que hi pensa o en pensava. Com diu la Núria, vida, i de la vida real és aquesta transparència.
Records d'una vida, pura química!
Blogger onatge ha dit...
Tens raó, només som química, aigua i un equilibri de cèl·lules vives que es debaten entre el seny i la rauxa sota la mirada de la lluna...
Sense química no hi ha explosió, només un encefalograma pla...
Salut.
onatge
Blogger Cèlia ha dit...
Per què la lluna, si és només un satel·lit? Per què ens agrada que ens giravoltin tant?
Blogger Zenit R.A.M. ha dit...
Serveix per a molts pares i moltes mares. Felicitats.
Blogger onatge ha dit...
Tot el que és vital ens penetra, ens arriba, ens talla en ferida, ens abraçada, ens enlaira...
Veig que el teu poema té unes bones columnes.
Salut.
onatge
Blogger Cèlia ha dit...
Bones columnes plàcides i enèrgiques, és cert, tot i que jo m'hi he topat tant... ara, però, les plantes s'hi arrapen amb força.I els somnis s'interseccionen.
Gràcies, onatge pel teu esforç i constància!
Blogger menta fresca ha dit...
els anys, un pare i una mare, son tant vitals que imagina a sobre quan no hi son!! i els anys van degoten, i tant que ho fan, i res cura les seves ferides deixades amb força damunt la carn.....
Blogger Cèlia ha dit...
Vaig ser una adolescent molt (quan dic molt, vull dir moltíssim) rebel. La situació que m'havia tocat viure em feia estar trista. Ara agraeixo tot el que m'ha passat i agraeixo els meus pares que siguin com són. Camino cada diumenge amb el meu pare, fem excursions i xerrem de les nostres coses. Quan no hi sigui l'enyoraré... Qui em donarà els millors consells? Qui em valorarà tant com ell em valora?
Blogger onatge ha dit...
Veig que a ca la lluna
hi haurà de tot.
Et desitjo un cabàs de plaer i
unes sàrries de benaurança...
Que puguis tenir la porta ben oberta, que no et calgui
ni pany ni clau.
Que els estels
mantinguin la flama
del teu foc,
els núvols una mica d'ombra
i pluja per la set...
Que el riu t'arrodoneixi
sempre les pedres.
I que la companyia sigui sempre
amb l'abraçada de la llibertat.
Salut.
onatge
Anònim Carme ha dit...
M'agrada molt, em fa compartir sentiments que tots tenim i que llegir-te els desperta.
Blogger Cèlia ha dit...
Està escrit per a una persona molt especial i un esdevenir, que espero sapiguem endreçar.
Si us desperta sentiments adormits, Carme, vol dir que ens sentim molt vius. Penso que l'onatge vol dir això...
Blogger onatge ha dit...
Jo també vaig fer cap en aquest planeta blau. Unes vegades em capbusso, altres m'ofego.
M'encanta el viatge de viure.
Tot i que sé que és
un viatge a destí fix...
La rosada dels estels
a la galta del matí.
Els pètals de la rosa,
i les llàgrimes de felicitat.
I entre camí i camí
conèixer les pedres del camí...
I saber que l'avern
es farà pols amb mi.
I s'apagarà la meva flama,
res no és en la eternitat.
Salut.
onatge
Anònim Carme ha dit...
Preciós, Cèlia, podria repetir el meu comentari de l'altre post, però no cal.
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...
som fills i pares d'estrelles
Blogger Cèlia ha dit...
Jesús, m'ha encantat aquest pensament tan simple i tan còsmic. Resumeix perfectament les preguntes filosòfiques per excel·lència: Qui som, d'on venim i on anem.
Carme, moltes gràcies, s'agraeix comentaris tan bonics (de l'altre post).
onatge, no cal que et digui que ja espero els teus poemes amb candeletes... m'hi estic acostumant!
És que no tinc comentaris, o més ben dit, tants que me'ls aniré anotant i te'ls buidaré de cop....
Ui, Zel, no tenen cap valor literari però sí m'ajuden a ordenar els meus pensaments i, per tant, els sentiments. A mesura que ordeno per dintre el cap, ordeno el cor...
Publica un comentari a l'entrada